Qui malbarata la nostra aigua?

Els camps de golf, les piscines i algunes segones residències, amb jardins dissenyats com els del nord d'Europa (on plou més), consumeixen fins a 40.000 litres diaris en els mesos d'estiu! N'hi ha que demanen més de 4 camions cuba DIARIS per al reg de jardins de gespa i plantes que requereixen constant atenció i abundant aigua.

SALINITZACIÓ DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

L'elevada demanda d'aigua ha provocat l'esgotament de la majoria dels aqüífers, facilitant l'entrada d'aigua marina a ells i provocant així la seua salinització. La salinització L'illa d'Eivissa

La illa d’Eivissa consta de 16 masses d’aigua subterrània, de les que 7 pateixen contaminació per intrusió marina produïda per la sobreexplotació dels aqüífers.

DEPENEM DE LES DESSALADORES

La manca de recursos hídrics naturals i la sobreexplotació dels aqüífers han requerit mesures urgents i l'administració ha construït plantes dessaladores per abastir la demanda en els nuclis urbans i turístics.

* Hi ha dues, una a Eivissa ciutat i una altra a Sant Antoni que produeixen 8.300m3/día i 17.500m3/día respectivament. Així mateix, es preveu la construcció d'una nova dessaladora a Santa Eulària que produirà 15.000m3/día.

Els impactes negatius de les plantes dessaladores d'osmosi inversa tenen un alt consum d'energia elèctrica i, com a resultat del procés s'aboquen salmorra i productes químics a la mar.

  • L'energia a l'illa es genera a la central de GESA mitjançant la crema de combustibles fòssils contaminants. L'alt consum d'energia elèctrica de les dessaladores augmenta les emissions de CO2 i les conseqüències del canvi climàtic.
  • L'abocament de salmorra a la mar afecta als ecosistemes marins i en particular a la Posidònia oceànica (planta protegida que és molt sensible a la qualitat de l'aigua). Les dessaladores també aboquen altres subproductes que afecten els ecosistemes marins.